Ara
fa poc més d'un any, el 18 de febrer del 2011, la Plataforma Contra
l'Alta Tensió va fer la seua primera convocatòria pública. Eixe dia vam
organitzar una jornada festiva en la plaça de la Concepció d'Ontinyent,
per reclamar amb música i creativitat que no començaren les obres de la
línia d'alta tensió que la companyia Iberdrola tenia previst fer passar
per la serra cremada.
Nosaltres estàvem de dol. Sentíem dolor per la pèrdua d’un dels
nostres patrimonis més preuats: els nostres arbres, el nostre espai de
pedra i matoll, d’argelaga i timonet, de falcó i rabosa. La nostra
serra, que no és de verd intens, que no és d’idílics cims nevats, però
és mediterràniament nostra.I al damunt d’eixe dolor per la pèrdua, al damunt d’eixe dol, ens han plantat una infraestructura elèctrica, que ha degradat encara més la serra i que degradarà la nostra salut. Una línia d’alta tensió que s’ha executat per culpa de la Generalitat Valenciana, que en lloc de defendre el bé general i fer complir allò que diu la legislació, ha mirat cap a una altra banda. Ha mirat cap al cantó dels interessos privats, i s’ha tapat els ulls per no veure ni escoltar com la ciutadania de la Vall d’Albaida reclamava justícia.
Una justícia que també hem reclamat per la via legal, la plataforma, i els ajuntaments afectats per l’obra. Una justicía que veient la vergonyosa actitud de la nostra administració autonòmica, hem anat a reclamar a Europa. I la Comissió Europea ens ha notificat que ha decidit investigar la deixadesa de funcions de la Generalitat Valenciana, en aquest cas.
Hui, després d’un any de lluita intensa, amb moments agradables però també amb altres de desagradables, no podem, sinó donar l’enhorabona, a tots aquells que han fet possible que la nostra serra estiga ferida per la terra esclafada pels camions i màquines que han fet els forats, per les torres que es claven a les nostres entranyes, pels cables d’alta tensió, i per la desforestació. Felicitats a tots ells perquè han aconseguit el seu objectiu.
Des de la plataforma felicitem especialment i en primer lloc al govern autonòmic. Perquè ha trepitjat sense escrúpols la seua pròpia normativa, que l’obligava a reconsiderar el traçat de la línia, després de l’incendi de setembre del 2011. Li reconeixem la seua extrema covardia, i la seua negativa a defensar el dret a la vida de les nostres serres, i el dret a gaudir-les per part dels veïns i veïnes de la Vall d’Albaida. Una volta més s’ha fet prevaldre l’interés d’empreses privades a l’interés comú i públic. Com en la sanitat, com en l’educació, com en tantes i tantes altres coses, per a esta Generalitat els ciutadans som els eterns oblidats.
I la felicitem especialment perquè malgrat ser la sòcia majoritària de diverses centrals de carbó i fuel-oil, o de la nuclear de Cofrents, i malgrat esquilmar a nombrosos pobles indígenes de Centreamèrica i Sud-amèrica, regions on instal·la grans infraestructures passant per damunt dels drets ancestrals de la terra, malgrat tot això, Iberdrola a base de colp de talonari aconseguix traslladar a la ciutadania la imatge d’una empresa verda a través dels mitjans de comunicació. Felicitats doncs al seu increïble equip de màrqueting.
Per tancar aquest capítol d’agraïments, fets des del més profund de les nostres entranyes, a totes aquelles persones i institucions que han fet possible la materialització de la línia d’alta tensió, no podem passar per alt a aquells veïns i veïnes que s’han quedat asseguts a a casa mentre plantaven la línia, a aquells que creuen que no val la pena implicar-se socialment, a aquells que només defenen les seus pertinences, a aquells que sempre tenen una excusa per no posicionar-se. La seua contribució ha estat inestimable per a la construcció d’esta línia. Sens dubte.
Amb tot, amb la línia acabada, amb la lluita perduda... La gent que ha treballat durant més d’un any en la plataforma contra l’alta tensió sabem que el nostre esforç ha valgut la pena, ni que siga per a que no ens cremara la consciència quan mirem a la serra i veiem torres, cables i camins fets des de la prepotència i la imposició d’un sistema que ens aboca cada dia més a la foscor, disfressada d’un verd que fa pudor, això sí.
Ahir fou el foc, hui una línia d’alta tensió. Ja va sent hora en què comencem a decidir per nosaltres mateixa com volem que siga el demà.
Pobles vius -pobles combatius-, sempre!!!
Plataforma contra l’alta tensió de la Vall d’Albaida
La Vall d’Albaida, febrer – abril de 2012
mira tambè:
http://crematsensefils.blogspot.com.es/
www.pensamentilluites.blogspot.com/
